Con las uñas de los dedos arrancadas por los nervios, solo queda el recuerdo y me siento vacío sin ti. Sigo llorándote, sigo esperándote, sigo pensando que no tengo remedio sin ti. Sigo llorándote, sigo esperándote, sigo llorando por ti..
Queda’t, queda’t.. QUEDA’T!!!
No puc més.. cada dia em poso més nerviosa esperant notícies sobre el teu futur.. i avui.. va i en surt una de dolenta, d’asquerosa i de la qual he rabit tot el dia. He vist clar que qui vol que marxis és el teu estimat representant.. que bé.. però que hi farem, ja es veu que la pela és la pela. Es veu que és difícil d’entendre que hi ha persones que ho estan passant fatal, que els costa pensar en el fet de perdre’t, de que marxis.. de que marxis lluny d’aquí.
M’està costant molt tot plegat, de ben segur que més d’un pensa que és una tonteria.. però m’és absolutament igual. El que jo sento ara mateix, necessito expressar-ho.. no hi ha més. Ets massa important.. i com ja he dit més d’un cop, et considero més que un simple ídol per mi.. ets el meu model a seguir.. és més.. arribaria a dir que ets el meu amor platònic, i que si tu te’n vas, és com si marxés una part de mi.. tinc por.
Tinc por de no veure’t cada cop que vagi a la Ciutat Esportiva, de quedar-me plantada esperant que surtis.. quan realment ja no ho faràs. Tinc por d’anar els diumenges a Cornellà.. esperar el teu nom en el videomarcador.. i adonar-me que aquell Tamudo 23 ja no sona per la megafonia. Tinc por d’adonar-me que ja no estàs a l’equip de la meva vida.. que has marxat, que has marxat lluny d’aquí i ara ets l’ídol de molts altres.. tinc por d’adonar-me que els pericos no som els únics que t’admirem, tinc por de que facis vibrar a altres aficionats, a altres persones que no són les que has estat fent vibrar tota la vida amb els teus gols, amb les teves jugades..
No vull ser egoista.. vull entendre que si el millor per tu és marxar.. és el que has de fer. Però no puc, seré egoista i et continuaré dient que et quedis, que et necessito, que et necessitem. Que no volem que marxis, que ets imprescindible per a nosaltres.. que sense tu aquest Espanyol no serà el mateix, que has de jugar a Cornellà, que ens has de fer vibrar amb el teu joc, que ens has de fer plorar el dia del teu homenatge, de la teva retirada.. que ens has de fer somriure a cada moment que et veiem damunt de la gespa..
Que inútil és saber que estàs escribint per algú que mai ho llegirà.. però és la única manera de sentir-me millor, escriure’t aquestes cartes, cartes que mai arribaran a tu.. però que en certa manera m’ajuden a treure tot allò que em fa mal.. tot allò que sento i necessito treure-ho de dins. Potser, tard o dora, d’alguna manera, te’n adones que et necessitem aquí, amb nosaltres.. potser te’n adones que per molts dels aficionats de l’Espanyol és imprescindible que segueixis amb nosaltres.
T’estimo Tamudo!..
Etern 23.. Etern Capità.. ETERN TAMUDO!
Et seguiré vagis on vagis.
Perikita23
http://www.facebook.com/inbox/?ref=mb#/home.php?ref=home
No hay comentarios:
Publicar un comentario